DIBUIXAR CAMPANET

Damià Pons

Amb aquesta tercera exposició de Bernat Morell (1929-1989), els campaneters hauran tengut l’oportunitat de conèixer per primera vegada, en uns casos, o de redescobrir, en altres, l’obra d’un pintor del seu poble que va tenir el do evident d’una creativitat intensa i diversa. Primer vàrem poder veure els seus paisatges, després les seves figures –en ambdós casos, olis sobre tela-, ara ha arribat el torn dels seus dibuixos. En trobam dues grans sèries, la primera és formada per figures i al·legories; la segona per paisatges, la majoria dels quals inclouen construccions fetes pels humans. A totes les obres, hi ha l’empremta d’un artista que tenia ofici i personalitat.

Dels anys seixanta podem veure la figura del pintor entotsolat en els seus viaranys creatius o fragments d’aquelles imatges mítiques del Montmartre parisenc de sempre. La dècada dels setanta, la seva producció de dibuixos va augmentar i va diversificar-se: cossos corpulents a la manera dels que en aquella mateixa època feia el seu mestre Casimir Tarrassó, retrats de rostres joves i lànguids, les primeres al·legories ja de composició ben complexa. D’aquest darrer tipus d’obres, n’és una mostra la titulada Teranyina: una trama densa d’imatges plàstiques per a il·lustrar les metàfores i els conceptes verbals d’un poema.

Els inicis dels vuitanta va ser quan Bernat Morell va realitzar la trentena de dibuixos que recreen múltiples elements –esglésies, possessions, torres de molins, cases, ponts, pous, talaiots, paisatges, parets, etc.- realment localitzables als pobles de Campanet i Búger, tant en el seu casc urbà com a la fora vila del seu terme municipal. Uns pocs anys abans, a un programa de les festes de Sant Victorià, ja havia anticipat aquest tipus de dibuix, el qual, en certa  manera, podria ser considerat etnogràfic. L’origen d’aquesta trentena de peces va ser un encàrrec de l’ajuntament amb l’objectiu que servissin per a il·lustrar l’edició de la Història de Campanet. De la Prehistòria al segle XVI (1982) que havien redactat Ramon Rosselló Vaquer i Antoni López Pons. Els dibuixos de Bernat Morell –tinta xinesa sobre paper- són un prodigi de minuciositat, de rigor descriptiu, amb una forta capacitat de suggerir, amb tècnica de miniaturista, les emocions que amb facilitat es desprenen dels móns extingits o d’aquells altres que encara que perdurin ja pertanyen definitivament a un temps passat ben llunyà. Amb aquesta trentena de dibuixos, Morell va fer una declaració d’amor al seu poble i a una bona partida dels llocs que ell més va estimar. També, però, va fer de topògraf de la pell del nostre món viscut i de bona part de les particularitats arquitectòniques que més el caracteritzen.

Les tres exposicions de l’obra de Bernat Morell, promogudes en ocasió del vint-i-cinquè aniversari de la seva mort, hauran servit per a revitalitzar l’obra d’un artista que mereixeria un major reconeixement dins el món artístic mallorquí. Almanco, des de Campanet s’haurà posat una primera pedra per a fer possible aquest objectiu. Ara, la passa següent hauria de ser presentar la seva obra a Palma, amb una exposició que fos extensa, representativa i selectiva. A més, la tasca ingent de catalogació que n’Àngel Pascual ha fet de gran part de l’obra del nostre artista, en ocasió d’aquestes tres exposicions, facilitarà que tot això pugui ser factible.